Límits, rebequeries i el "no"

A l’aula d’Infantil 2 vivim cada dia emocions molt intenses. Els infants de 2 a 3 anys estan creixent a una velocitat impressionant i, al mateix temps, aprenen què poden fer, què no, i com funciona el món que els envolta. Això vol dir que apareixen moments de desbordament, frustració i les famoses rebequeries. I sí: són normals i formen part del seu desenvolupament.

Per què són importants les rebequeries?

Les rebequeries no són un “mal comportament”: són una manera d’expressar allò que encara no saben dir amb paraules. Quan un infant es frustra, s’enfada o no aconsegueix el que vol, el seu cervell encara no té les eines per gestionar-ho de forma calmada. Necessiten el nostre suport per aprendre-ho.

Amb cada rebequeria, els infants estan construint tolerància a la frustració, aprenent que les emocions passen i que els adults els podem acompanyar en aquest procés.

El paper del “no”

Sovint diem que posar límits és un acte d’amor, i el “no” és una eina bàsica per fer-ho. Però un “no” no ha de ser dur ni distant: ha de ser clar, coherent i, sobretot, mantingut.

Quan un adult diu “no” però al cap de dos minuts cedeix perquè el nen plora, el missatge que rep l’infant és: “Si insisteixo prou, potser obtindré el que vull”. I això els genera més frustració, no menys.

En canvi, quan el “no” és tranquil, afectuós i constant, l’infant entén millor el límit i es calma abans. Els dona seguretat saber que les coses no canvien depenent de l’estat d’ànim dels adults.

Algunes idees per fer que el “no” sigui útil:

• Acompanyar-lo amb una explicació breu i entenedora.

• Oferir una alternativa quan sigui possible: “Això no, però pots fer això altre”

• Evitar donar massa arguments llargs. Com més petits són, més els ajuda la simplicitat.

Per què són importants els límits?

Els límits no només serveixen per evitar perills o conflictes. Són una guia que els ajuda a entendre el món i a relacionar-se amb els altres. A l’etapa 0-3 anys necessiten que els adults estructurem el seu entorn: horaris, rutines, normes bàsiques i expectatives clares.

Els límits també els ajuden a:

• Saber què s’espera d’ells.

• Sentir-se més segurs i tranquils.

• Aprendre a esperar, a compartir i a conviure.

• Desenvolupar autonomia dins d’un marc segur.

A l’escola veiem cada dia com els infants responen millor quan els límits són consistents. No sempre els agraden, és clar, però a la llarga els donen estabilitat i confiança.

Com podem acompanyar-los?

Algunes pautes que funcionen tant a l’escola com a casa:

• Calma primer: si nosaltres estem tranquils, ells tenen més facilitat per calmar-se.

• Límits curts, clars i coherents.

• Validar les seves emocions sense canviar el límit: “Entenc que estàs molt enfadat, però no podem…”

• Utilitzar el “no” amb sentit, no com a resposta automàtica.

• Donar opcions quan sigui possible per afavorir la seva autonomia.

• Reconnexió després de la rebequeria, amb una abraçada o un petit moment junts.

Aquestes edats són intenses, però també meravelloses. Les rebequeries formen part del camí i els límits són una eina que els ajuda a créixer. No esteu sols en aquest procés: a l’escola vivim el mateix i sabem com poden ser de cansats alguns dies.

El més important és recordar que darrere d’aquests moments difícils hi ha un infant que aprèn, que prova, que necessita seguretat… i que compta amb nosaltres per trobar-la!